Escucho: Christina Rosenvinge. Eclipse.
miércoles, 28 de enero de 2009
viernes, 23 de enero de 2009
Anochecer
miércoles, 7 de enero de 2009
Pensemos en verano
Joe Crepúsculo: El día de las medusas
Última película: Quemar después de leer. Joel y Ethan Coen. 2008.
jueves, 1 de enero de 2009
sábado, 27 de diciembre de 2008
viernes, 26 de diciembre de 2008
que el tierno amor escoge sus ciudades
y cada pasión toma un domicilio,
un modo diferente de andar por los pasillos
o de apagar las luces.
Y sé
que hay un portal dormido en cada labio,
un ascensor sin números,
una escalera llena de pequeños paréntesis.
Sé que cada ilusión
tiene formas distintas
de inventar corazones o pronunciar los nombres
al coger el teléfono.
Sé que cada esperanza
busca siempre un camino
para tapar su sombra desnuda con las sábanas
cuando va a despertarse.
Y sé
que hay una fecha, un día, detrás de cada calle,
un rencor deseable,
un arrepentimiento, a medias, en el cuerpo.
Yo sé
que el amor tiene letras diferentes
para escribir: me voy, para decir:
regreso de improviso. Cada tiempo de dudas
necesita un paisaje.
Luís García Montero.
Escucho: Death cab for cutie.
Etiquetas:
Fotografía,
Música,
Personal,
Poesia,
Viajes
lunes, 22 de diciembre de 2008
viernes, 12 de diciembre de 2008
domingo, 7 de diciembre de 2008
Oscuro
Un grandísimo concierto. Me encantó poder escuchar canciones de La Costa Brava.
"Me llamo Fran y quiero que todo el mundo se haga rico,
para pasar junto a ti un verano interminable en Tarifa". El cumpleaños de Ronaldo.
Escucho: Francisco Nixon: En la playa de los muertos.
domingo, 23 de noviembre de 2008
Contraste
Escucho: Nacho vegas: Tres días.
Última película:
Fargo. Joel y Ethan Coen. 1996.
y por tercera vez: Con faldas y a lo loco. Billy Wilder. 1959.
y por tercera vez: Con faldas y a lo loco. Billy Wilder. 1959.
Etiquetas:
Cine,
Fotografía,
Literatura,
Música,
Personal
lunes, 17 de noviembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
sábado, 25 de octubre de 2008
martes, 21 de octubre de 2008
domingo, 19 de octubre de 2008
Amanecer
No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà".
Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he de dir això només: "Anem".
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure.
I deixarem darrere quasi totes les coses:
poble, casa, carrer, pares, amics, parents.
I no les deixarem: no les recordarem.
De sobte tot això deixarà d'existir,
o mai no haurà existit. Com nosaltres. Nosaltres
tampoc no érem abans. Serem, només, de sobte.
(Un incís: em recorde, irremeiablement,
d'Adam i Eva sorgint del Paradís, tots nus,
amb el cap abatut sobre el pit... Te'n recordes?)
Vicent Andrés Estellés.
Escucho: War on drugs.
Etiquetas:
Fotografía,
Música,
Personal,
Poesia
martes, 30 de septiembre de 2008
Mi nuevo lugar de trabajo.
Escucho: She and Him. Volume 1.
Última película: Vicky, Cristina, Barcelona. Woody Allen. 2008.
miércoles, 24 de septiembre de 2008
viernes, 19 de septiembre de 2008
miércoles, 10 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
